A Guioneando sabem que l’escriptura no és només sobre la inspiració de la qual parlen les pel·lícules. Avui ens endinsem en el que no es veu: la rutina, la disciplina i, sobretot, el desgast mental que ve amb el fet d’escriure cada dia. Sí, potser som una mica hipòcrites, perquè també sabem que, de vegades, el primer que fem a la nostra agenda és posar “escriure” i acabar escrivint la llista de la compra. Però això és part del procés, oi? La veritat és que, fins i tot quan no escrivim paraules de veritat, estem cultivant el nostre art.
Ens agrada pensar que l’escriptura és com una catarsi. De vegades, potser la primera versió de la teva història no sigui la millor (ni de bon tros!), però si t’hi has d’enamorar, que sigui de la teva pròpia història, amb tots els seus defectes i caos. Avançar, caure, aixecar-te i tornar a escriure. Això és el que ens fa escriptors. I no ens enganyem: acceptar la imperfecció és més important que la perfecció. Com sempre diem: la disciplina és la clau, però també ho és donar-se permís per no ser perfecte. Escriu, que ja ho arreglarem més tard.
