Quan la Cucafera surt als carrers de Tarragona durant les festes populars, molts la veuen com una gran bèstia festiva amb un aspecte imponent. Però darrere d’aquesta figura del Seguici Popular s’amaga una història que es remunta a l’edat mitjana i que combina documentació històrica, tradició popular i llegendes que han passat de generació en generació.
La Cucafera és una de les figures amb més antiguitat de la cultura popular tarragonina. La seva primera aparició documentada a la ciutat data de 1383, quan ja consta vinculada al Gremi de Pellissers. Dos anys abans, el 1381, Tarragona havia conegut la Cucafera de Montblanc durant una festa extraordinària, una figura que va causar tanta impressió que va acabar inspirant la creació de la pròpia bèstia tarragonina.
Una bèstia vinculada a les antigues processons
En els seus orígens, la Cucafera formava part de les representacions festives de les forces del mal i de l’infern, habituals en les processons religioses medievals. Aquestes figures tenien un component simbòlic i servien per explicar, a través del teatre i la festa, la lluita entre el bé i el mal.
Una de les característiques més curioses de la Cucafera és el seu coll extensible. Segons la tradició, antigament aquest mecanisme servia per treure el barret als espectadors que no es descobrien quan passava la custòdia durant la Processó de Corpus. Amb el pas dels anys, aquesta pràctica es va perdre a mesura que l’ús habitual del barret va desaparèixer de la societat.
La llegenda de la princesa que va domesticar la bèstia
Més enllà de la seva història documentada, la Cucafera també està envoltada d’una llegenda popular. Segons aquesta tradició, la bèstia era una criatura temuda pels habitants de Tarragona fins que una princesa va aconseguir domesticar-la i transformar-la en un element vinculat a la ciutat.
Aquesta història simbolitza el pas d’una criatura associada a la por i al caos cap a una figura estimada per la ciutadania. Una transformació que encaixa amb l’evolució de la mateixa Cucafera, que amb el temps va deixar enrere el seu paper dins les antigues representacions religioses per convertir-se en una de les protagonistes de les festes tarragonines.
Un patrimoni viu que continua sortint al carrer
Actualment, la Cucafera forma part del Seguici Popular de Tarragona i continua participant en els moments més destacats del calendari festiu de la ciutat. La seva presència als carrers recorda que la cultura popular és un patrimoni viu, capaç de connectar el passat amb el present.
Més de sis segles després de la seva primera aparició documentada, la Cucafera continua despertant curiositat entre petits i grans.
