El Govern invertirà 10 milions d’euros en la millora i rehabilitació de 25 estacions d’autobusos arreu de Catalunya durant aquest 2026. Les obres en una desena d’instal·lacions ja estan en marxa i durant la primavera en començaran 10 més, segons ha precisat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Les obres tenen com a objectiu millorar i reparar diversos elements de les estacions d’autobusos per tal de garantir un manteniment adequat de les instal·lacions, modernitzar les prestacions del servei i afavorir la comoditat dels usuaris. Així, per exemple, es treballa en el ferm, la senyalització, els accessos, el mobiliari urbà o els sistemes d’informació, segons cada cas.
Finalment, al Camp de Tarragona la inversió serà d’1,6 milions d’euros i es licitaran enguany les obres a les estacions de Tarragona i Reus.
L’Ajuntament de Cornudella de Montsant (Priorat) redactarà un Pla Especial de Protecció del conjunt històric de Siurana per tal de regular el nucli i agilitzar diversos projectes i obres que hi ha pendents. Siurana està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i aquesta protecció comporta diversos tràmits administratius cada cop que s’ha de tirar endavant algun treball.
L’alcaldessa del municipi, Meritxell Cardona, explica a l’ACN que el pla ha de ser una eina per tenir “agilitat” a l’hora d’executar diverses “actuacions”.
Des de fa pocs dies, s’està instal·lant una nova línia elèctrica soterrada a Siurana. Aquest projecte ha estat gestionant-se durant tres anys, comenta Cardona. És un dels exemples que posa per explicar la dificultat amb què es troben a l’hora d’impulsar les infraestructures.
Siurana és dels pocs BCIN de l’estat que engloba tot un conjunt habitat, no només un monument. La protecció va des de l’església de Santa Maria de Siurana fins al Castell. Amb el pla de protecció, l’administració local i els habitants tindran un marc que regularà què s’hi pot fer i què no s’hi pot fer.
L’Ajuntament també està treballant en un projecte per rehabilitar el Castell de Siurana, d’origen àrab. Actualment només es pot visitar un 30% de les restes conservades i l’equip de govern treballa perquè es pugui fer el recorregut al voltant de tot el monument.
El Castell de Siurana va ser bastit cap al segle IX i era el punt de control d’un territori dominat pels musulmans, ja que estava situat en un lloc estratègic. El 2010 es van finalitzar les obres per rehabilitar part del monument i ara es volen recuperar altres espais com el fossat.
La Plataforma per la Via Verda de Cambrils, Mont-roig i l’Hospitalet demana l’entesa dels tres consistoris per desencallar el projecte. Un centenar de persones han recorregut part de l’antic traçat ferroviari per advertir del “perill” que suposaria perdre els fons europeus que han de finançar l’actuació.
La caminada d’aquest dissabte, la tercera que ha organitzat la Plataforma per la Via Verda de la Costa Daurada, ha recorregut el tram entre l’antiga estació de l’Hospitalet de l’Infant i la platja del Torn. Es tracta del punt inicial on es planteja que comenci la via verda, que unirà els municipis de l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Cambrils en un trajecte de 19,5 quilòmetres per l’antic traçat ferroviari. La portaveu de la plataforma per la Via Verda de Cambrils, Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant, Nuri Nolla, detalla el posicionament que els han traslladat els ajuntaments implicats en el projecte.
Els activistes denuncien que des del desmantellament de les vies del tren, l’espai s’ha “degradat” i no s’ha avançat en l’inici de les obres del projecte, malgrat l’adjudicació feta ara fa dos anys.
Prop d’una dècada i mitja després que el gruix del trànsit de la carretera N-340 deixés de creuar les principals travesseres dels nuclis urbans del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre els ajuntaments afectats segueixen treballant per transformar-la en un passeig urbà.
Després d’invertir-hi més de 15 milions d’euros, al nucli de Miami Platja, a Mont-roig del Camp (Baix Camp), s’inicia ara la tercera fase per convertir la carretera en un “eix comercial”. Fran Morancho és l’alcalde del municipi.
20260407_TALL_Carreteres
El dijous 16 de juliol de 2009 va suposar un abans i un després per aquest nucli costaner dins del terme de Mont-roig del Camp. S’obria al trànsit el tram d’autovia A-7 entre Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant. D’aquesta manera, la batejada com avinguda Barcelona deixava de suportar l’intens trànsit que travessava per Miami Platja. Ara la maquinària treballa en la tercera fase, amb un pressupost de 6,4 milions d’euros. S’està remodelant el tram entre la plaça Tarragona i l’avinguda Maria Cristina, en direcció a Cambrils.
Per altra banda, l’alcalde està preocupat pel tram de l’N-340 que hi ha entre Miami Platja i Cambrils, a la zona dels càmpings. Un estudi del RACC situava aquest traçat com el més perillós de la xarxa estatal de carreteres. Morancho explica que estan “reclamant” al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que executin el pla per “humanitzar” aquest tram.
L’atur ha caigut en 944 persones al març a la demarcació de Tarragona (-2,43%) en relació amb el mateix mes de l’any passat, i queda en 37.954 persones, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball. Aquest fet trenca la tendència de tres mesos a l’alça, en bona mesura per les contractacions prèvies a la Setmana Santa.
En comparació amb les dades interanuals, hi ha 1.495 persones menys apuntades a les llistes de l’atur, fet que representa un descens del 3,79%. Per la seva banda, l’ocupació ha crescut en 7.431 persones al març, un 2,17% més, la demarcació catalana amb millors registres. Així s’ha arribat als 350.125 afiliats a la Seguretat Social. En un any s’han generat 9.697 feines, un 2,85% més
Per sexes, els 37.954 aturats s’han dividit en 15.511 homes i 22.443 dones. D’aquests, 2.911 són menors d’edat. Per sectors, els serveis és on hi ha més persones sense feina, amb 26.861. El segueix la indústria amb 3.307, la construcció amb 2.855 i l’agricultura, amb 1.344.
La Diputació de Tarragona ha rebut aquesta setmana la prestigiosa Col·lecció Forvm de fotografia, un fons de gairebé 1.700 imatges que passarà a formar part del patrimoni públic després de la seva adquisició per part de la Generalitat. El conjunt, integrat per obres de 311 autors de renom, ja es conserva a l’Arxiu de la Diputació, a la Canonja, en espera del seu trasllat definitiu al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT).
L’arribada s’ha oficialitzat amb un acte institucional encapçalat per la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, que ha destacat el valor excepcional d’una col·lecció considerada de referència a escala nacional i internacional.
Nascuda el 1981 de la mà dels galeristes Chantal Grande i David Balsells, la col·lecció recorre la fotografia catalana i internacional des dels anys 50 fins avui, amb noms destacats com Colita o Joan Fontcuberta. A partir del juny i fins al gener de 2027, s’exposaran unes 200 fotos d’aquesta col·lecció al MAMT coincidint amb el seu 50é aniversari.
L’ampliació del servei de recollida de residus voluminosos als caps de setmana i festius, implantada a mitjans de gener de 2026, ja està donant resultats positius. Durant el primer trimestre de l’any s’han gestionat 3.617 punts de recollida, un 24% més que en el mateix període de 2025. Aquest increment confirma que la mesura respon a una necessitat real i contribueix a una gestió més ordenada d’aquests residus a la ciutat.
Tot i l’augment global, el servei ha guanyat en eficiència: el promig diari de recollides ha disminuït un 12% gràcies a una distribució més equilibrada al llarg de la setmana. Actualment, es registren unes 14 recollides diàries en caps de setmana i festius, davant les 49 entre setmana, fet que indica que encara hi ha marge perquè la ciutadania faci més ús dels nous dies disponibles.
L’ampliació del servei de recollida de residus voluminosos als caps de setmana i festius, implantada a mitjans de gener de 2026, ja està donant resultats positius. Durant el primer trimestre de l’any s’han gestionat 3.617 punts de recollida, un 24% més que en el mateix període de 2025. Aquest increment confirma que la mesura respon a una necessitat real i contribueix a una gestió més ordenada d’aquests residus a la ciutat.
Tot i l’augment global, el servei ha guanyat en eficiència: el promig diari de recollides ha disminuït un 12% gràcies a una distribució més equilibrada al llarg de la setmana. Actualment, es registren unes 14 recollides diàries en caps de setmana i festius, davant les 49 entre setmana, fet que indica que encara hi ha marge perquè la ciutadania faci més ús dels nous dies disponibles.
La Diputació de Tarragona ha rebut aquesta setmana la prestigiosa Col·lecció Forvm de fotografia, un fons de gairebé 1.700 imatges que passarà a formar part del patrimoni públic després de la seva adquisició per part de la Generalitat. El conjunt, integrat per obres de 311 autors de renom, ja es conserva a l’Arxiu de la Diputació, a la Canonja, en espera del seu trasllat definitiu al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT).
L’arribada s’ha oficialitzat amb un acte institucional encapçalat per la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, que ha destacat el valor excepcional d’una col·lecció considerada de referència a escala nacional i internacional.
Nascuda el 1981 de la mà dels galeristes Chantal Grande i David Balsells, la col·lecció recorre la fotografia catalana i internacional des dels anys 50 fins avui, amb noms destacats com Colita o Joan Fontcuberta. A partir del juny i fins al gener de 2027, s’exposaran unes 200 fotos d’aquesta col·lecció al MAMT coincidint amb el seu 50é aniversari.
L’Arxiu del Port de Tarragona acull aquest dimecres al vespre la presentació de ‘Xaveguers, palangrers i bergants. L’activitat pesquera a la costa de Tarragona (1400-1615)’, una obra que posa llum a segles de la història marítima del territori. L’acte, previst a les 19 h, comptarà amb la participació del seu autor, el jove historiador Antoni Ginot i Julià.
El llibre és fruit de la investigació guanyadora del X Premi d’Investigació Port Tarragona i ofereix una mirada global sobre el paper de la pesca entre la baixa edat mitjana i l’inici de l’edat moderna. A través de fonts notarials, municipals i eclesiàstiques, Ginot reconstrueix amb rigor la vida dels pescadors, les tècniques utilitzades i les tensions amb les autoritats, tot destacant el pes econòmic d’aquesta activitat al litoral tarragoní.
L’obra també aprofundeix en la transformació del sector amb la introducció de noves arts de pesca, així com en l’organització col·lectiva del gremi, amb especial atenció a la Confraria de Sant Pere. Editat pel Servei de Publicacions del Port dins la col·lecció Saturnino Bellido, el volum es presenta com una de les principals novetats editorials de cara a Sant Jordi, consolidant el compromís del Port amb la recerca i la divulgació històrica.
El periodista i documentalista Raül Gallego, guardonat l’any 2024 amb un Premi Emmy Internacional, serà l’encarregat d’inaugurar demà dimecres, 8 d’abril, la dissetena edició del cicle de conferències Experiència de Periodista. La xerrada començarà a les 20 hores a la Sala Zero de Tarragona. Tindrà un format de conversa informal i estarà conduïda pel periodista David Oliete i l’entrada serà completament gratuïta per al públic assistent.
Gallego, originari de Sabadell, compta amb una extensa trajectòria cobrint guerres i crisis globals per a mitjans com Al Jazeera English, TV3 o TVE. El seu reconeixement més recent va arribar amb la sèrie documental “Punt de no retorn”, premiada en la categoria de sèries de format curt. A més, durant la sessió el documentalista compartirà les seves vivències professionals en un ambient ‘afterwork’. L’objectiu serà esdevenir un punt de trobada per a periodistes, estudiants i la ciutadania en general.
El cicle, organitzat per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, continuarà durant les setmanes vinents amb altres figures destacades del sector. La programació inclou la participació de la directora i guionista Joanna Pardos el 16 d’abril, la periodista Núria Solé el 7 de maig i Toni Muñoz, especialitzat en successos i tribunals, que posarà el punt final a les jornades el dia 14 de maig.
