El Departament d’Agricultura ha concedit la primera línia d’ajuts per impulsar la redacció dels plans de prevenció de risc d’incendis forestals (PPI) i els plànols de delimitació dels municipis d’arreu de Catalunya. En aquesta convocatòria, ha atorgat 761.000 euros a 213 ajuntaments i 126.000 euros a 32 entitats municipals descentralitzades.
El conseller Òscar Ordeig ha explicat que es tracta d’una ajuda directa perquè les entitats locals puguin tenir aquesta eina després de detectar que hi havia molts consistoris que no tenien aquests plans perquè alguns d’ells són “molt petits i no tenen capacitat tècnica o econòmica”. Ordeig confia que estaran enllestits per a la pròxima campanya. Actualment, hi ha 368 municipis que ja disposen de PPI.
El conseller d’Agricultura ha recordat que els plans de prevenció d’incendis forestals i els plànols de delimitació són obligatoris i ha remarcat que cal impulsar la gestió forestal.
L’objectiu d’aquesta nova línia d’ajuts és completar la planificació obligatòria en matèria de prevenció d’incendis forestals a totes les entitats locals que encara no disposen dels seus propis PPI o plànols de delimitació.
En la seva visita institucional a Vimbodí i Poblet, un dels municipis als quals s’ha concedit l’ajut, el conseller ha assenyalat que van detectar que hi havia molts municipis petits que no tenien la capacitat tècnica ni econòmica per redactar els PPI.
Un cop els tinguin fets, els consistoris podran optar a les ajudes per al manteniment de les franges de protecció, xifrades en 15 milions d’euros anuals per als pròxims cinc anys.
Les empreses que recullen senglars han baixat un 80% les vendes arran de la Pesta Porcina Africana (PPA) i han començat una aturada indefinida. Fonts dels deu Punts Logístics de Carn de Caça que hi ha arreu de Catalunya han indicat que, com que no poden donar sortida a la carn, no tenen espai per seguir-ne acumulant.
En una carta adreçada als caçadors, els responsables d’aquestes instal·lacions asseguren que afronten una situació “difícil” i que han d’assumir responsabilitats econòmiques, sanitàries i legals que no els corresponen. Asseguren, a més, que no han rebut resposta de l’Administració, per la qual cosa es veuen abocats a l’aturada indefinida. Aquest dijous hi ha prevista una reunió amb la Generalitat.
La carn de porc senglar es ven principalment a l’estranger, i ara, amb les restriccions marcades per la crisi de la pesta porcina africana, els consumidors no l’adquireixen.
Fonts d’Agricultura han admès que la PPA ha provocat una caiguda “dràstica” del preu de la carn de porc senglar i ha explicat que davant d’un escenari “excepcional” es va acordar un contracte d’emergència amb punts logístics i comercialitzadores per cobrir el servei de recollida i destrucció dels animals amb una inversió “molt rellevant” de l’Administració. Ordeig ha assegurat que és una dificultat més que es troba el gremi i ha demanat la col·laboració de “tothom” per trobar un “desllorigador”.
Ordeig s’ha reunit aquest migdia amb membres de les empreses majoristes de carn de senglar per desencallar el tancament i confia que es reobrin els centres aquest cap de setmana.
El conseller ha assegurat que escoltaran les demandes dels representants de les empreses majoristes de carn de senglar i ha dit que és “conscients” de les dificultats que ha patit el sector en els darreres mesos arran de la crisi porcina africana. En aquest context, ha indicat que es fan unes 2.000 captures per setmana al país.
Fonts del Departament d’Agricultura han indicat que des de la conselleria s’ha fet un esforç “important de recursos humans i econòmics” des del 2021 per incrementar les captures de senglar i reforçar els punts logístics de carn de caça, amb l’objectiu de millorar el control poblacional i donar suport al sector cinegètic. Pel que fa a les tres últimes anualitats, el Departament ha destinat ajuts directes als gestors dels punts logístics de carn de caça per un import d’1,35 milions d’euros.
Pel que fa a les mesures excepcionals per l’impacte de la crisi porcina, des del Departament recorden que el Govern va acordar un contracte d’emergència per cobrir el servei de recollida i destrucció dels animals, amb els punts logístics i les comercialitzadores. L’objectiu d’aquest acord és garantir compensacions per les pèrdues i també la continuïtat del sistema durant el període d’emergència sanitària. Aquest contracte finalitza aquest mes de febrer. L’executiu català s’ha compromès a reunir-se amb el sector per “buscar una solució consensuada que permeti mantenir operatius els punts logístics de recollida”.
Unió de Pagesos ha reclamat l’autorització de nous productes fitosanitaris per dotar al sector de més eines de control i gestió de plagues que proliferen als conreus. El sindicat ha constatat una situació d’alerta en cultius de fruita de pinyol, fruita de llavor, olivera, arrossars i cítrics i ho atribueixen a la reducció de productes autoritzats que no s’ha compensat amb alternatives.
UP ha presentat la demanda amb 22 propostes a la mesa de l’ús sostenible de productes fitosanitaris que convoca el departament d’Agricultura, on s’acorden peticions per traslladar-les al Ministeri. El sindicat també exigeix més recursos perquè s’investiguin mètodes alternatius als productes químics per combatre les plagues al camp.
Des de l’organització agrària exposen que entre el 2021 i el 2025 l’Estat només ha registrat 16 nous productes, mentre que en el mateix període se n’han perdut prop d’un centenar i, des del 2017, s’ha suspès la utilització de més d’un miler de productes.
El sindicat també ha alertat de dificultats d’accés a productes fitosanitaris considerats menors. Uns sectors, aquests, amb poc interès per a les indústries per la poca superfície que representen, fet que deriva en una manca de productes disponibles. Pel que fa a la fruita seca la problemàtica se centra en les especialitats com l’avellana, el garrofer, o el pistatxer. UP ha demanat que els insecticides i acaricides que s’utilitzen en el conreu d’ametller, també es puguin utilitzar en avellaners. Un cas igual és el del garrofer, motiu pel qual el sindicat ha demanat que productes autoritzats en altres conreus llenyosos es pugui ampliar en aquests arbres.
El sindicat també ha posat sobre la taula la disparitat de criteris dins de la Unió Europea que provoquen una competència deslleial entre productors de diferents països.
Les Limitacions Temporals de Velocitat que aplica Adif a la xarxa ferroviària catalana a causa d’afectacions a la infraestructura s’han doblat des de finals del 2018, tal com es desprèn d’una comparativa entre diferents documents que publica l’administrador ferroviari als quals ha tingut accés l’ACN.
Així, en l’informe publicat l’1 d’octubre del 2018 hi constaven 90 trams o punts on els maquinistes estaven obligats a reduir la velocitat per deficiències a la xarxa i que conjuntament afectaven 78,8 quilòmetres. Aquesta setmana són 179 trams amb restriccions de velocitat en 130 quilòmetres. Dels 90 trams del 2018, n’hi ha catorze que encara apareixen a dia d’avui.
El repunt ha estat en els darrers quasi tres anys, ja que aquesta setmana al Document Setmanal de Limitacions de Velocitat d’Adif hi consten 179 trams que engloben fins a 130 quilòmetres de restriccions. A Tarragona han augmentat de 19 a 57.
