La relació entre la Cambra de Comerç de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona ha entrat en una nova fase de tensió. El motiu és la negativa del consistori a impulsar que la ciutat sigui declarada municipi turístic, una condició que, segons la Cambra, ajudaria a flexibilitzar l’obertura dels comerços els diumenges.
Ara bé, l’Ajuntament de Tarragona ha respost amb un comunicat. I, per tant, el debat s’ha obert amb dues visions contraposades: una que posa l’accent en l’oportunitat econòmica i una altra que prioritza el comerç de proximitat, el descans laboral i la necessitat de dades objectives.
La versió de la Cambra de Comerç: “s’estan perdent oportunitats”
Segons la Cambra de Comerç, la decisió municipal de no avançar en la declaració de municipi turístic fa que el comerç continuï sense poder obrir amb normalitat els diumenges. I això, asseguren, té un impacte directe en la facturació, especialment en dies amb arribada de creueristes.
En aquest sentit, la presidenta de la Cambra, Laura Roigé, ha advertit que durant el 2026 es preveu l’arribada d’uns 23.000 creueristes en 18 creuers que atracarien en diumenge. A més, Roigé ha subratllat que es tracta d’un perfil amb “alt poder adquisitiu”. Per això, la Cambra calcula que, al llarg de l’any, els establiments podrien deixar d’ingressar 342.968,71 euros si romanen tancats en aquestes jornades.
Tot i la crítica, Roigé també ha celebrat iniciatives recents com el nou aparcament gratuït a l’estació del Camp de Tarragona. Alhora, la Cambra ha lamentat la manca de novetats sobre el nou POUM, i ha assegurat que, a diferència d’altres mandats, no n’ha rebut comunicacions.
La resposta de l’Ajuntament de Tarragona: “cal un estudi de viabilitat i la normativa ja dona marge”
El consistori, en un comunicat signat per Nuria Bea Solé, cap de servei de Comunicació Institucional, lamenta les declaracions de Roigé i considera que el seu to ha estat “desafortunat” i “institucionalment poc respectuós”. Tot i això, remarca que l’Ajuntament de Tarragona col·labora “amb èxit” amb la Cambra en iniciatives per promoure el comerç de proximitat, com ara els Bons Comerç impulsats pel mateix Ajuntament o la fira d’ocupació.
A més, el govern municipal sosté que la petició perquè Tarragona esdevingui municipi turístic ha d’anar acompanyada d’un estudi de viabilitat independent. I, segons el comunicat, només amb “dades objectives” es pot valorar un canvi d’aquest tipus. En paral·lel, l’Ajuntament recorda que, amb la normativa actual, els establiments de fins a 400 m² poden obrir tots els diumenges de l’any, i critica el que considera un “desconeixement de la normativa” per part de la presidenta de la Cambra.
Pel que fa al fons del debat, el consistori defensa que la catalogació com a ciutat turística, o bé l’ampliació d’una zona turística en determinades èpoques, beneficiaria “en un primer moment” les grans superfícies. I, per això, afirma que ara mateix no és una prioritat, en una ciutat que —segons el mateix Ajuntament— creix en activitat turística i manté una activitat comercial rellevant en períodes com Setmana Santa, l’estiu o el Nadal.
També qüestiona l’argument dels 23.000 creueristes, perquè parla de “creueristes potencialment compradors”. I hi afegeix que una part fa excursions guiades i que només una fracció acaba comprant, sobretot a les rutes històriques i a la Part Alta, on, segons el comunicat, els comerços “ja obren habitualment els diumenges”.
Finalment, l’Ajuntament posa sobre la taula una altra magnitud: Tarragona registra prop de 2.000.000 de pernoctacions anuals, cada vegada més desestacionalitzades. I, en aquest marc, critica un model que qualifica de “turisme d’aparador” i reclama que es tingui en compte l’opinió de treballadors, sindicats i teixit de petita i mitjana empresa. Per això, insta la Cambra a centrar esforços a impulsar mesures que reforcin l’empresa local, l’emprenedoria i el comerç de proximitat als barris i al centre.
