Més d’un miler de docents i membres de la comunitat educativa han protestat aquest dijous a Tarragona en una nova jornada de vaga a la demarcació i a les Terres de l’Ebre.
Les famílies de persones amb discapacitat s’han concentrat aquest dijous davant la delegació del Govern a Tarragona per reclamar que es mantingui el servei de transport adaptat al Tarragonès. El Consell Comarcal ha anunciat que deixarà de prestar-lo a partir del 31 de juliol per manca de finançament del Departament de Drets Socials.
Segons les famílies, la mesura afectarà una cinquantena d’usuaris que podrien quedar-se sense accés regular als centres ocupacionals i serveis terapèutics a partir del setembre. Durant la protesta, els participants han llegit un manifest i han tallat uns minuts el carrer de Sant Francesc.
La portaveu de les famílies, Luddy Benito, ha defensat que es tracta d’un servei “vital i essencial”, ja que moltes persones necessiten vehicles adaptats, acompanyament i personal especialitzat durant els trajectes. Les famílies asseguren que moltes no poden assumir aquests desplaçaments pel seu compte i reclamen una solució urgent abans de l’inici del nou curs.
El Port de Tarragona ha refermat la seva tendència a l’alça durant el mes d’abril, després de registrar un moviment de 2,8 milions de tones de mercaderies. Aquesta dada representa un increment del 2% respecte al mateix període de l’any anterior i consolida el comportament positiu que la infraestructura tarragonina ha mostrat des de principis d’any.
Amb aquests resultats, el balanç acumulat del primer quadrimestre de l’exercici, s’ha situat en un total de 10,3 milions de tones. Aquesta xifra també equival a un creixement del 2% en comparació amb el mateix període de l’any 2025.
Segons les dades del mateix port, aquesta dinàmica positiva s’explica principalment pel fort impuls d’alguns tràfics estratègics per a la infraestructura, entre els quals destaquen de manera molt significativa el cru de petroli i el moviment de contenidors, sectors que han liderat l’activitat comercial de la dàrsena en aquest inici d’any.
La producció de préssec i nectarina a Catalunya augmentarà un 13,5% més respecte l’any passat, segons les previsions d’Afrucat i el departament d’Agricultura que s’han presentat aquest dijous a Lleida en el marc de l’Interprunus, el fòrum internacional dedicat a la fruita de pinyol. El sector encara la campanya d’enguany amb una mirada «optimista» per recuperar part del seu potencial productiu i arribar a les prop de 423.000 tones de fruita després que les campanyes anteriors hagin estat marcades per les inclemències meteorològiques com la sequera i les pedregades.
Pel que fa a les varietats, Catalunya continua reforçant el pes de les nectarines (+14,6%), sobretot les planes (+17,4%), i el préssec pla (+14,7%). El director general d’Afrucat, Manel Simón, apunta que les inclemències meteorològiques d’enguany no han deixat afectacions significatives globals fins a dia d’avui.
Les previsions catalanes per a la campanya de fruita de pinyol d’aquest 2026 apunten a una recuperació de la producció, amb la previsió de collir un 13,5% més que la campanya del 2025 i un 24% més respecte a la mitjana dels darrers cinc anys, marcats pels episodis meteorològics adversos. Tot i que durant aquesta primavera hi ha hagut diverses tempestes de pedra, concretament els dies 19 d’abril i 4 i 12 de maig, les afectacions d’aquests fenòmens han estat limitades, així com els danys de les gelades, «puntuals», segons el director d’Afrucat, Manel Simón.
Per zones, a Tarragona la situació es manté més estable amb una previsió de 15.340 tones, un 0,8% superior a la campanya passada. En relació a les varietats, la producció de préssec pla augmenta un 11%, el de nectarina plana un 9,4% i el del préssec rodó un 3,2%, mentre que la de nectarina baixa un 5,3%.
L’acte de presentació d’aquestes dades també ha comptat amb la presència de la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, qui ha traslladat la intenció d’acompanyar el sector amb mesures econòmiques per prevenir els efectes del canvi climàtic al camp. En aquest sentit, ha explicat que en els propers dies s’obrirà una línia d’ajuts de 8 milions d’euros perquè els productors puguin habilitar a les seves finques malles antipedra.
La inestabilitat geopolítica internacional i els sotracs que pot generar sobre els preus de l’energia han donat ales a la indústria nuclear per reclamar la continuïtat de les centrals més enllà dels 40 anys de funcionament. Davant d’un calendari aprovat pel govern espanyol que fixa el tancament dels reactors d’Ascó el 2032 i el 2035, així com el de Vandellòs II el 2035, les empreses elèctriques propietàries insisteixen que poden seguir operant tècnicament amb seguretat més temps del previst.
A l’altre costat, els grups ecologistes reclamen que es compleixi el calendari anunciat i avisen que, per seguir funcionant, les nuclears pretenen socialitzar els costos operatius, amb un preu fix per a la producció, i de gestió dels residus.
Pendents encara de la decisió final del govern espanyol sobre la pròrroga de la central nuclear d’Almaraz, la primera que hauria de tancar el novembre de 2027, la indústria nuclear s’aferra a arguments econòmics i tècnics per decantar la balança a favor de la continuïtat del parc nuclear estatal.
La guerra desencadenada pels Estats Units i Israel a l’Orient Mitjà, assegura un informe de Price Waterhouse Cooper (PWC), ha arribat a duplicar el cost del gas natural que utilitzen els cicles combinats mentre el preu de l’urani per a les nuclears s’hauria mantingut relativament estable.
Així, segons els càlculs de la consultora, el tancament d’una central com la d’Almaraz hauria provocat un increment del 24% de la factura elèctrica per a habitatges i pimes, així com un 35% per a les grans empreses durant 2025, amb un impacte total de 8.800 milions d’euros (144 euros d’increment per al consumidor domèstic). En un escenari sense nuclears l’any 2035, deixaria el sistema més exposat a la variació del preu del gas, amb una pujada estimada de 22 euros/MWh en escenaris de preus com l’actual provocat pels atacs.
Així i tot, el supervisor de la central d’Ascó i divulgador nuclear, Alfredo García, considera que les centrals nuclears poden funcionar més enllà dels 40 anys de vida perquè aquesta és la data «mínima» per l’amortització de la inversió. «Una central no caduca al cap de 40 anys, sinó que pot funcionar molts anys més», assegura. Assegura que les centrals només necessiten inversions per revisar la seguretat i per renovar els equips. «Als Estats Units, que és el nostre referent tecnològic i normatiu, les centrals tenen llicència, moltes d’elles, més de 13 reactors, per a 80 anys, i la resta en tenen per a 60 anys», defensa.
El Tribunal d’Instància de Reus ha dictat presó provisional, comunicada i sense fiança per als dos detinguts relacionats amb la mort violenta d’un home en una masia de Reus aquest dissabte al migdia.
Agents dels Mossos d’Esquadra van desplaçar-se a la finca quan els van avisar d’una baralla i van trobar el cos sense vida i amb signes de violència de la víctima. Al mateix lloc van trobar dos homes més, de 46 i 79 anys, que van intentar fugir quan van advertir la presència policial. Tots dos van ser detinguts per la seva suposada relació amb la mort violenta. El cas es troba sota secret de les actuacions per ordre judicial.
Un menor de 17 anys va resultar ferit per arma blanca durant una baralla registrada en un local de restauració del passeig de Prim de Reus el passat dissabte, segons ha informat el Diari de Tarragona. L’incident es va produir cap a les onze de la nit, quan el telèfon d’emergències 112 va rebre un avís alertant d’una agressió amb ganivet.
Fins al lloc s’hi van desplaçar efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i patrulles de la Guàrdia Urbana de Reus per atendre la víctima.
El jove va rebre una primera assistència mèdica al mateix establiment abans de ser traslladat a l’Hospital Sant Joan de Reus. Segons les primeres informacions, va poder rebre l’alta l’endemà. Per ara no consta cap detingut pels fets. La Guàrdia Urbana ha derivat la investigació als Mossos d’Esquadra, que treballen per identificar l’autor de l’agressió i aclarir les causes de la baralla.
Tarragona acollirà entre el 23 i el 26 de maig el Liver Sinusoid Meeting 2026, un congrés científic internacional que reunirà uns 200 experts de 30 països al Seminari Casa de Cultura. La trobada se centrarà en l’estudi dels sinusoides hepàtics, els vasos sanguinis del fetge, i en els avenços en el diagnòstic i tractament de les malalties hepàtiques.
El congrés està coordinat pel doctor Jordi Gracia-Sancho, de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, amb la participació de reconeguts especialistes internacionals com Robert Schwabe, Hide Tsukamoto i Victoria Cogger. També hi col·laboren diverses institucions del territori i l’Ajuntament de Tarragona.
Aquesta edició és especialment rellevant perquè commemora el 50è aniversari de la International Symposium on Hepatic Sinusoidal Research, una entitat clau en el progrés d’aquest camp.
Els organitzadors destaquen la importància de la recerca en hepatologia davant malalties com la cirrosi, l’esteatohepatitis, el càncer de fetge i les hepatitis virals. A més del programa científic, el congrés inclou activitats divulgatives en instituts de la ciutat per apropar la ciència a la ciutadania.
L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment el projecte per instal·lar tendals al carrer de Llovera, en el marc del Pla d’Ombres de Reus, una estratègia municipal orientada a combatre els efectes del canvi climàtic i millorar el confort tèrmic als espais públics. Aquesta actuació, la segona prevista dins del pla, complementa altres iniciatives com Reus Respira i el desplegament de refugis climàtics, amb l’objectiu de reduir l’efecte illa de calor i fer més habitables els carrers i places de la ciutat davant l’augment de les temperatures.
El projecte del carrer de Llovera s’ha dissenyat tenint en compte criteris d’eficiència, seguretat, resistència i integració patrimonial. Els tendals s’instal·laran a la part superior de les façanes, adaptant-se a les diferents alçades dels edificis i respectant els requisits de protecció del patrimoni arquitectònic de Reus. Les veles, inclinades a 30 graus, crearan una composició visual ordenada i homogènia al llarg del carrer, alhora que incorporaran sistemes específics per garantir la resistència al vent i evitar l’acumulació d’aigua en cas de pluja. L’actuació compta amb un pressupost de 82.279,30 euros i es preveu que rebi suport econòmic de la Diputació de Tarragona.
Amb aquesta iniciativa, el consistori dona continuïtat a les polítiques de renaturalització urbana i adaptació climàtica. A través de projectes com Reus Respira, que preveu plantar 5.000 arbres nous en deu anys, o RENATUReus, enfocat a incrementar la biodiversitat i millorar els entorns urbans, la ciutat busca avançar cap a un model més resilient i saludable. Paral·lelament, l’Ajuntament també impulsa la creació de refugis climàtics a escoles com General Prim, Pompeu Fabra o Marià Fortuny, amb espais més frescos i adaptats a les noves condicions climàtiques.
L’Ajuntament de Reus ha tornat a situar-se al capdavant dels Reconeixements Administració Oberta que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), consolidant-se per tercer any consecutiu com el municipi que lidera la classificació en la categoria d’ajuntaments de municipis de més de 50.000 habitants.
El consistori ha obtingut 94 punts sobre 100 en l’Índex de Maduresa Digital, millorant així els 88 punts aconseguits l’any passat. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, va recollir el guardó aquest dimecres a Granollers i va destacar que el reconeixement és fruit d’una feina transversal i continuada entre el Servei de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions i la resta de departaments municipals.
Reus ha format part del top 10 dels reconeixements durant les onze edicions celebrades fins ara, escalant progressivament posicions fins a assolir el lideratge actual. Els guardons es basen en l’Índex de Maduresa Digital que elabora l’AOC a partir de més de trenta indicadors objectius aplicats a 947 ajuntaments i 42 consells comarcals. L’avaluació analitza aspectes com la implantació dels serveis digitals, l’activitat de tramitació electrònica amb la ciutadania i el desplegament de polítiques de govern obert, evidenciant l’aposta estratègica de l’Ajuntament de Reus per la transformació digital i la millora contínua dels serveis públics.
