Com dimonis una noia d’Anatòlia que esquivava fogueres i lleons al segle I acaba convertida en la patrona indiscutible de Tarragona i en l’excusa perfecta per cremar la ciutat entre pólvora, bèsties i castells? En aquest capítol ens endinsem en el lore més bèstia de Santa Tecla per descobrir com una santa immortal de l’època romana va passar de sobreviure a tota mena de martiris a salvar una ciutat medieval necessitada de prestigi polític i relíquies. I compte, perquè per portar el seu braç des d’Armènia no només van caldre cavallers catalans, sinó una moneda de canvi d’allò més surrealista: 2.000 formatges de Mallorca.
Però la història no s’acaba amb diplomàcia làctia. Desgranem també el caràcter d’armes prendre de la patrona, que segons la llegenda no va dubtar a clavar-li una hòstia de campionat al mateix rei Pere el Cerimoniós per defensar els interessos locals, així com l’origen de les ordinacions de 1370 que van posar les bases del Seguici Popular tal com el vivim avui. Poseu-vos còmodes i descobreiu com segles de fe, política, danses gremials i ganes de festa major han acabat construint la memòria viva de tot un poble.
