Entenc perfectament la frustració que genera el final de partit a Torremolinos a l’aficionat nastiquer. No tingueu cap dubte que també la genera al cos tècnic i als jugadors. L’equip ha encaixat dos gols en pràcticament la darrera jugada del partit en dues de les últimes tres jornades. Se li han escapat tres punts en aquests dos gols, i en accions perfectament evitables. Accions que deixen clar que aquest Nàstic és encara un equip molt tendre. Ens encantaria que no ho fos, a tots, però tampoc podem pensar que sigui una sorpresa.
Agradi més o menys, és una realitat que encaixa perfectament en el moment i context del nou projecte. Per com és la plantilla, per com és un procés de treball i creixement en un context tant diferent com l’actual… Autocrítica, exigència, sí. I necessitat de punts, també. Però per davant, molt per davant, la paciència.
L’escenari d’aquest Nàstic no té absolutament res a veure amb anys anteriors, res. I teníem molt clar, i ho seguim tenint, que això suposava un risc, que s’havia d’assumir i que s’havia d’interioritzar. Especialment per part del mateix club. Tinc molt clar que ho tenen molt assumit l’entrenador i el director esportiu, espero que la versió del club no canvii. Ha quedat molt clar, tant l’any passat com en incomptables ocasions, que fer trontollar l’arbre no és cap remei, és l’arrel dels problemes.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
