Passejar per la Part Alta de Tarragona és caminar per damunt de més de dos mil anys d’història. Però una part d’aquest passat no es troba sota els carrers ni dins dels grans monuments, sinó a la vista de tothom: en les pedres romanes de Tarragona que formen murs, façanes i edificis.
Quan Tarragona era Tàrraco, aquest espai era molt diferent de l’actual. La Part Alta estava ocupada per grans places monumentals, temples, edificis públics i espais vinculats al poder de l’Imperi Romà.
Quan les pedres de Tàrraco van canviar de lloc
Amb la transformació de la ciutat després de l’època romana, molts d’aquests espais van perdre la seva funció. Tarragona es va anar reconstruint sobre les estructures existents i alguns materials de l’antiga Tàrraco van ser reutilitzats en noves construccions.
Així, pedres romanes de Tarragona, fragments arquitectònics i inscripcions van acabar integrats en murs i edificis d’èpoques posteriors. De fet, l’Ajuntament ha estudiat les inscripcions romanes encastades en murs del centre històric per conèixer-ne l’estat de conservació.
Les inscripcions romanes que encara es poden trobar
Un dels exemples més curiosos es troba a les muralles i altres espais de la Part Alta. Durant les visites pel conjunt arqueològic s’han identificat diverses inscripcions romanes reutilitzades entre les pedres de la muralla medieval.
Això permet entendre com la ciutat va anar canviant: elements que originalment formaven part de la monumental Tàrraco van ser incorporats a la Tarragona medieval i moderna.
Un altre exemple es pot trobar al Galliner de l’Antiquari, al carrer de Santa Anna, on encara són visibles estructures romanes reutilitzades, vinculades al mur de tancament de l’antiga plaça de representació del Fòrum Provincial.
Una ciutat que conserva la seva història a les parets
Per això, mirar amb atenció les parets de la Part Alta també és una manera de descobrir la història de Tarragona. Les pedres romanes de Tarragona no són només restes arqueològiques: són fragments d’una ciutat que ha anat canviant durant més de dos mil anys.
I potser el més sorprenent és que alguns d’aquests testimonis passen desapercebuts cada dia davant dels ulls de veïns i visitants.
