La Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp ha presentat la seva nova etapa estratègica sota la direcció de Cèlia del Diego. Aquesta nova fase, recolzada per l’alcalde de Mont-roig i president de la fundació, Fran Morancho, i el president de Successió Miró, Joan Punyet Miró, busca potenciar el Mas Miró com una plataforma activa de recerca, creació i producció artístiques, consolidant alhora el seu paper singular dins de l’anomenat Triangle Miró, conjuntament amb les fundacions de Barcelona i Mallorca.
La nova línia estratègica no implica un canvi de rumb, sinó una ampliació de l’horitzó per connectar millor el llegat de Joan Miró amb la creació contemporània i el territori. “El repte és continuar tenint cura del llegat de Miró i, alhora, activar-lo”, ha afirmat la directora, Cèlia del Diego, qui defineix el Mas com un espai ideal per generar noves preguntes i relacions culturals. Entre els projectes de desenvolupament futurs destaca la rehabilitació de la casa dels masovers, que permetrà incorporar una residència per a creadors i un nou espai expositiu.
Com a primera concreció d’aquesta nova etapa, s’ha presentat el projecte «OBSESSIONANT. Joan Miró i l’escultura a Mont-roig». La iniciativa pren l’escultura com a eix central i s’articula a través de tres línies complementàries. La primera d’elles és l’exposició «L’Ànima de la Forma. Mont-roig o l’essència de Miró», comissariada per Elena Juncosa Vecchierini, que explora els guixos originals guardats al Mas com a obres d’art amb entitat pròpia. Aquesta mostra es podrà visitar al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig del Camp durant l’estiu de 2026.
El projecte es completa amb la intervenció de l’artista contemporània Lola Lasurt, titulada «Els objectes del Mas es desperten de nit (a Joc d’infants)», la qual ocuparà la capella i la glorieta de la finca a partir de juliol de 2026. Finalment, s’impulsarà una proposta de mediació familiar basada en la nina de drap que va pertànyer a la filla dels antics masovers, Angelina Rovira, i que Miró va utilitzar per a la seva cèlebre escultura L’Equilibrista (1969), convidant a reflexionar sobre l’arrelament, la transmissió oral i la memòria dels objectes quotidians.
