Les empreses catalanes van invertir 1.351 milions d’euros en llogar material com ara vehicles o maquinària per una quota mensual amb opció a compra (leasing) aquest 2025, un 15% de les noves operacions a escala estatal. Segons l’Associació Espanyola de Leasing i Renting, l’increment més destacat d’operacions noves de leasing a escala catalana l’ha viscut la demarcació de Tarragona, amb una inversió de 145 milions d’euros, un 36% més que l’exercici anterior.
Segons el secretari general de l’entitat, Manuel García, el 60% del volum de negoci correspon al lloguer de bens d’equipament, mentre que el de vehicles representa el 40% restant. Pel que fa al rènting, a Catalunya s’ha rebaixat un 4%, amb una inversió de 380 milions d’euros. El secretari general de l’Associació Espanyola de Leasing i Renting, Manuel García, explica a què es deu l’increment de noves inversions de leasing a Tarragona l’any 2025.
L’associació també ha subratllat el canvi de tendència respecte al perfil de públic que aposta per aquest tipus de contracte de lloguer de vehicles. D’aquesta manera, García ha assenyalat que tres anys enrere, les empreses representaven el 90% d’aquestes operacions, mentre que els particulars arribaven a un testimonial 10%. En canvi, la situació actual s’ha equilibrat més, fins a arribar al 50% d’inversions entre ambdós perfils.
Les dades compartides en l’assemblea general de l’Associació Espanyola de Leasing i Renting també determinen que les xifres de morositat tant dels contractes de rènting com de leasing es van rebaixar entre el 2025 i l’exercici anterior.
La dona de l’acusat Jorge Batesteza en el cas Innova ha assegurat que els treballs fets pel seu marit per Innova i per BBATS-UTE Euroconsult eren «totalment distints».
Segons la testimoni, les tasques que feia pel hòlding municipal eren d’assessorament i planificació, les quals, diu, es recullen en el pla de traçabilitat lliurat a l’interventor de l’Ajuntament de Reus, mentre que les que feia a través de BBATS-UTE Euconsult eren les d’auditar les obres de l’Hospital Sant Joan.
També ha detallat que la modificació del contracte de la UTE va ser per incloure la figura del project manager i que la responsabilitat requeia en Batesteza, tot i que ha assenyalat l’ajudava un altre arquitecte.
En la sessió d’aquest dijous, també estan declarant diversos responsables dels serveis territorials de l’Institut Català de la Salut (ICS).
L’hostaleria representa l’11,5% del PIB del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, els subsectors turístics concentren el 22% de les afiliacions a la Seguretat Social, i els comptes de cotització vinculats al turisme representen el 32%. Són les dades de l’estudi sobre el sector turístic que ha fet el catedràtic del departament d’Economia de la URV, Juan Antonio Duro.
La radiografia conclou que el sector turístic «ha estat determinant en la recuperació econòmica» posterior a la pandèmia i que «ha liderat bona part del creixement de l’economia espanyola entre 2022 i 2024». La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) defensa amb aquestes dades que el turisme és un dels principals generadors de talent i ocupació.
Segons les dades, el 20% dels comptes de cotització dels allotjaments turístics tenen més de 50 treballadors i un 4% supera els 250 treballadors. L’equivalència de productivitat d’aquest subsector va passar del 43% al 69% entre 202 i 2023 i les taxes d’inversió són superiors a les de la indústria, tant en actius materials com en intangibles. Pel que fa als salaris, han crescut per sobre de la mitjana espanyola i diversos subsectors turístics tenen salaris base superiors a altres sectors econòmics.
Sobre la demanda hotelera el 64% correspon a establiments d’alta qualitat i el 58% prové de mercats internacionals. L’estada mitjana hotelera i la despesa turística han augmentat.
D’altra banda, també s’està avançant en la desestacionalització, amb pernoctacions en el primer quadrimestre de l’any que creixen un 10% respecte al mateix període de l’any anterior, i es millora en la diversitat de mercats.
L’aliança entre la xinesa Cosco -quarta naviliera del món en tràfic de mercaderies- i l’argentina PTP invertirà 116 milions d’euros per transformar i explotar el moll d’Andalusia del Port de Tarragona i convertir-lo en el seu node de referència al Mediterrani.
Això permetrà que la infraestructura tarragonina pugui incrementar significativament el seu tràfic de contenidors, que es podran transportar amb rapidesa cap al centre de la península Ibèrica i cap a Europa mitjançant la terminal ferroviària de la Boella i el tercer fil del corredor mediterrani. Això farà que el Port de Tarragona passi, han assegurat, «a jugar a primera divisió» a nivell europeu pel que fa al moviment de mercaderies, segons han destacat aquest dijous en la presentació de l’acord.
El Sindicat de Treballadors (STR) ha instat aquest dimecres la patronal de la indústria del refinatge, l’AICE, a obrir vies de negociació sobre la jubilació anticipada després de la històrica vaga celebrada el 27 de maig. El sindicat considera que l’elevat seguiment de la protesta obliga les empreses a replantejar la seva posició davant una reivindicació que es manté oberta des del 2022.
Segons l’STR, la convocatòria va registrar un seguiment del 80% i va provocar una disminució de la producció d’aproximadament el 30% a les principals refineries de l’Estat. El portaveu d’Acció Sindical del sindicat, Toni Carmona, ha assegurat que aquestes dades representen “un suport inequívoc” a les demandes dels treballadors i ha advertit que, si la patronal manté el bloqueig, es convocaran noves jornades de vaga.
El conflicte arriba en un context especialment sensible per al sector energètic, condicionat pel bloqueig de l’estret d’Ormuz, una situació que podria afectar el subministrament de combustibles si es redueix encara més la producció.
L’STR reclama que els treballadors del refinatge puguin accedir al coeficient reductor de l’edat de jubilació, ja reconegut en altres sectors professionals amb activitats de risc. El sindicat defensa que molts empleats continuen assumint tasques perilloses amb més de 65 anys després de dècades de treball a les refineries.
A la mobilització hi van participar més de 4.000 treballadors de centres industrials i refineries de Tarragona, Cartagena, Puertollano, A Coruña, Muskiz, Castelló, Huelva, San Roque, Tenerife i Asesa Tarragona.
Tarragona ha presentat els primers vehicles del nou contracte de neteja i recollida de residus, una renovació que suposa un salt qualitatiu en el servei municipal, amb la incorporació d’una flota elèctrica de zero emissions i la posada en marxa d’un sistema digital de control del servei.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han desarticulat una organització criminal al Camp de Tarragona i Granada que actuava sota una altra trama empresarial dedicada a la venda de productes per al cultiu casolà de marihuana. En realitat, però, subministrava el material necessari per a la instal·lació i manteniment de plantacions de marihuana a gran escala.
El 21 d’abril passat es van fer 13 escorcolls en domicilis i naus industrials, quatre homes van quedar detinguts i dos més investigats. S’ha decretat el cessament de les activitats de les empreses i el bloqueig dels seus comptes bancaris i del seu patrimoni, valorat en uns 800.000 euros. L’entramat tenia una doble comptabilitat per amagar els ingressos il·lícits.
Dels 13 escorcolls, 12 van ser a Tarragona, Torredembarra, Salou i Perafort, i un va ser a Peligros (Granada). Es van decomissar més de 240.000 euros en metàl·lic, dues furgonetes, un turisme i una moto, a més de material tecnològic i altre material d’interès.
Tot i presentar-se com a societats mercantils independents, la investigació ha constatat que totes responien a una única estructura empresarial coordinada, amb recursos logístics, personals i canals de distribució compartits.
El capital de la comptabilitat paral·lela, uns 13 milions d’euros, s’emmagatzemava, es comptabilitzava internament i es redistribuïa entre el mateix entramat d’empreses per fer front a pagaments a proveïdors i despeses personals, així com s’introduïa progressivament al circuit econòmic legal. Durant el període investigat, els comptes bancaris vinculats als principals responsables van registrar moviments de capital per un valor superior als 80 milions d’euros, mentre que l’activitat declarada legalment no arribava als 15 milions.
Els Mossos d’Esquadra de Reus han detingut dos homes de 24 i 33 anys, com a presumptes autors de tres robatoris amb força. Es tracta de dos germans que en només deu dies han estat detinguts fins en quatre ocasions. D’una banda, se’ls atribueixen tres robatoris amb força a la capital del Baix Camp, entre els dies 15, 18 i 24 de maig.
Se’ls relaciona amb els furts en un centre cívic de l’avinguda de Barcelona, on van forçar i trencar la porta el pany de la porta principal, en un bar de l’avinguda de Saragossa i en una escola del passeig de la Boca de la Mina. Els detinguts acumulen una desena d’antecedents policials i van passar aquest dimecres a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus.
Aquests tres robatoris tenien «similituds» amb un altre fet del dia 17 de maig, quan una patrulla dels Mossos va detenir in fraganti els dos lladres, en un robatori amb força en un establiment de l’avinguda Doctor Vilaseca. Els dos homes van intentar fugir després de sostraure diners en efectiu, un telèfon mòbil i tota mena de productes de cosmètica. Amb el modus operandi, la descripció dels lladres i la franja horària, es va poder determinar que eren els mateixos sospitosos. Els arrestats actuaven de nit i en establiments a poca distància. Durant els robatoris causaven importants danys materials i s’enduien tota mena d’objectes per intentar vendre’ls i obtenir diners en efectiu.
Els Mossos d’Esquadra van detenir divendres passat un home de 42 anys pel robatori d’una quinzena de trasters als barris tarragonins de Campclar i la Floresta. El dia 4 de maig, un veí el va sorprendre a l’interior del seu traster a la rambla de Ponent de Campclar amb un carro carregat amb objectes de la seva propietat.
El va intentar retenir i van forcejar, caient tots dos a terra i patint lesions lleus el veí. Finalment, el lladre i un altre home amagat que l’acompanyava, van fugir, deixant els objectes. Els Mossos els relacionen amb catorze robatoris anteriors en trasters comunitaris. Després de ser detingut el 22 de maig, l’home, amb 48 antecedents policials, la majoria per delictes contra el patrimoni, ha ingressat a la presó.
Els investigadors van poder relacionar el cas de la rambla de Ponent de Campclar catorze robatoris amb força comesos entre la nit del 21 d’abril i la matinada del 23 d’abril en diversos trasters d’una comunitat de veïns del carrer Riu Ter, al mateix barri. També se’ls atribueix un altre robatori amb força en trasters del carrer del Baró Pierre de Coubertin, al barri de la Floresta. El valor total dels objectes sostrets en aquests fets ascendiria aproximadament a 14.500 euros.
El detingut, que és investigat com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força, un de robatori amb violència i un lleu de lesions, va passar dissabte a disposició del jutge de guàrdia de Tarragona que va ordenar el seu ingrés provisional a la presó sense fiança.
Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona van detenir divendres passat un home de 42 anys com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força, un de robatori amb violència i un lleu de lesions. A més, se’l relaciona amb quinze robatoris amb força més en trasters comunitaris.
El darrer dels fets investigats va tenir lloc el 4 de maig, quan un veí va sorprendre un individu a l’interior del seu traster amb un carro carregat amb diversos objectes de la seva propietat. En intentar retenir-lo, l’home va forcejar amb la víctima per poder fugir. Durant el forcejament, tots dos van caure a terra i el veí va patir lesions lleus.
La investigació continua oberta amb l’objectiu d’identificar una segona persona que hauria participat en els fets i determinar si el detingut podria estar relacionat amb altres robatoris de característiques similars.
El detingut va passar dissabte a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona.
L’Ajuntament de Tarragona ha presentat aquest dimecres els primers vehicles del nou contracte de neteja i recollida de residus, que començaran a operar el 1 de juny. La nova flota està formada per 20 vehicles elèctrics de zero emissions, a més d’unitats auxiliars i equips d’hidroneteja, amb l’objectiu de reforçar el servei de cara a un estiu amb alta afluència de visitants i grans esdeveniments a la ciutat.
Segons el consistori, aquesta incorporació permetrà millorar l’eficiència del servei i reduir tant la contaminació atmosfèrica com l’acústica. A més, diversos vehicles permeten realitzar de manera simultània tasques de recollida i neteja amb aigua, optimitzant recursos i reduint desplaçaments.
La consellera de Neteja, Sonia Orts, ha destacat la implantació d’un sistema de control amb GPS que permetrà supervisar els itineraris i validar l’execució del servei en temps real. També es reforçarà la neteja amb aigua en caps de setmana i festius, especialment en zones de gran afluència.
El contracte, adjudicat a Urbaser, té un cost superior als 20 milions d’euros anuals i preveu una inversió total de prop de 27 milions en maquinària, tecnologia i infraestructures, amb una implantació progressiva fins a finals d’any.
La Regidoria de Joventut de Reus ha presentat una nova edició de Planet Estiu, el programa d’activitats adreçat a joves d’entre 12 i 29 anys que busca fomentar espais de convivència, participació i aprenentatge durant els mesos d’estiu. La proposta inclou enguany un total de 114 activitats i suma 2.300 places disponibles.
La major part de la programació està formada per tallers i activitats gratuïtes, a més de cinc escape rooms i cinc sortides pel territori, que tindran un cost simbòlic de cinc euros.
Entre les novetats d’aquesta edició destaca la incorporació de monitors inclusius en cinc activitats per facilitar la participació de joves amb discapacitat. També s’ha ampliat l’oferta destinada als majors de 18 anys, que podran participar en 25 propostes, sis de les quals seran exclusives per a aquesta franja d’edat. Les sortides previstes inclouen activitats com una baixada en caiac pel riu Ebre, una visita al Tibidabo o una jornada de snorkel a l’Ametlla de Mar.
Les inscripcions s’obriran el 4 de juny a través del portal municipal i presencialment al Casal de Joves. El programa manté la col·laboració amb entitats de la ciutat, responsables d’un terç de les activitats, i incorpora propostes sorgides dels processos participatius als instituts.
L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment el projecte perquè el Parc de Sant Jordi es regui íntegrament amb aigua no potable procedent dels pous Esteller i Miarnau, seguint el model ja aplicat en altres zones verdes de la ciutat. Les obres, impulsades per Aigües de Reus i amb una inversió prevista de 283.000 euros, es duran a terme entre finals d’aquest any i principis de 2027.
L’aigua, no apta per al consum humà per l’alta concentració de nitrats, s’emmagatzemarà en un dipòsit existent i es distribuirà a través d’una xarxa independent de la potable, amb una capacitat màxima de 40.000 metres cúbics per temporada de reg.
Aquest projecte s’emmarca en les polítiques municipals de sostenibilitat i aprofitament dels recursos hídrics propis, alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el Pla d’Acció Municipal 2023-2027. Aigües de Reus ja utilitza aigua no potable per al reg de diversos parcs, horts urbans i espais com Tecnoparc o Mas Iglesias, així com per a la neteja viària i del clavegueram. Aquest model permet reduir el consum d’aigua potable i reforçar una gestió més eficient i sostenible dels recursos disponibles a la ciutat.
El Festival Teta se celebrarà aquest divendres i dissabte al Camp de Mart de Tarragona i comptarà amb vuit concerts amb caràcter feminista. Vanesa Martín, Lia Kali, Queralt Lahoz o Sandra Monfort són els plats forts d’un certamen que enguany arriba a la cinquena edició. Sota el lema ‘Més veus, més ritme, més futur’, el Festival Teta celebra la trajectòria recorreguda i reforça la seva aposta per seguir sent un espai viu, obert i en moviment.
Els concerts principals se celebraran a l’auditori del Camp de Mart, mentre que als jardins hi haurà accés lliure on es podrà gaudir de sessions de DJ, un concert de Les Que Faltaband el dissabte a la nit i foodtrucks.
Entre les novetats, enguany estrena un nou format per l’espai perquè les entitats i projectes feministes del territori puguin donar-se a conèixer a la ciutadania. Es tracta de l’Espai d’Aliances, que s’instal·larà dissabte de 18 a 20 hores. «Arribar a la cinquena edició vol dir que és un festival que està consolidat i que és necessari, i interpel·lar a la indústria musical que calen canvis. No només és tracta de sumar noms femenins sinó de transformar les dinàmiques», ha afirmat Montse García Biosca, cap de secció de polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Tarragona.
El musical ‘Gaudí: El despertar del geni’ arribarà al Teatre Fortuny el divendres 26 de juny a les 19 h. Es tracta d’una producció de Trílope que commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i proposa un viatge emocional i visual a la seva infantesa, mostrant els orígens del seu univers creatiu i la seva connexió amb la natura.
L’obra combina fantasia, humor i sensibilitat per retratar la lluita del jove Gaudí contra la malaltia i el descobriment del seu talent. La proposta destaca especialment per la seva música, definida com un “trencadís sonor” que fusiona pop, rock, clàssica i cançons tradicionals catalanes, interpretada en directe per quatre músics que toquen fins a 14 instruments.
El repartiment inclou intèrprets emergents i reconeguts, com Estel Aparicio (que va participar a ‘Mar i Cel’) i Natalia Revilla (coneguda pel programa ‘Eufòria’), a més d’Irene Jódar i Lluís Soler. La direcció és de Cristina Estarelles, amb direcció musical d’Asier Olabarrieta, producció de Trílope i suport institucional de la Generalitat de Catalunya, així com el patrocini de Casa Batlló.
El grup de punk-rock reusenc Torazinas ha publicat aquest mes de maig les cançons ‘Roig i Negre’ i ‘Orgia modernista’, peces que suposen el seu retorn a l’estudi després de gairebé dues dècades sense nova música i que precedeix el que serà el seu tercer treball discogràfic, previst per a finals de 2026. Per primera vegada en més de 30 anys de trajectòria, la banda ha enregistrat temes en català i ho ha fet amb dues peces inspirades en la seva ciutat, Reus.
‘Roig i Negre’ és un homenatge al primer equip d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu i a la seva afició, a qui el grup dedica una peça carregada de referències al sentiment i la identitat dels colors roig-i-negre. El tema s’ha acompanyat d’un videoclip produït per la reusenca Acid Factory, que combina imatges actuals de l’equip i de l’afició amb material d’arxiu dels moments més destacats de la seva història.
La segona cançó, ‘Orgia modernista’, presenta un to més irònic i recrea una escena fictícia ambientada en el patrimoni modernista de Reus, on conviuen elements quotidians de la cultura local amb situacions exagerades i provocadores. Ambdues peces han estat enregistrades als estudis Moera Records de Vila-seca sota la producció del mateix grup i de Xavi Moreno, cantant de La Fuga i responsable de l’estudi.
El projecte Nilak ha dut 59 espectacles d’arts escèniques de 45 companyies en 5 anys a la Terra Alta, 40 de circ, 8 de teatre, 6 de música i 5 de dansa. Es tracta d’una carpa itinerant que apropa muntatges culturals a comarques que no disposen d’equipaments permanents.
El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Joan Aubanell, ha considerat que la proposta «s’ha consolidat com un veritable instrument de transformació territorial» i ha contribuït «de manera decisiva a reduir desigualtats en l’accés a la cultura», així com a «reforçar la cohesió territorial». El projecte opera com un teatre públic temporal, dotat d’una estructura equipada amb capacitat per a 200 persones.
Els responsables de la iniciativa afirmen que ‘Nilak’ no actua només com a programador itinerant, sinó com a «dispositiu cultural integral» amb capacitat per generar «impactes estructurals» en l’ecosistema cultural local.
A banda, el projecte ha generat altres iniciatives com ‘Arts escèniques a les escoles de la Terra Alta’, a través del qual s’han fet 17 espectacles, 5 tallers o 1 programa educatiu de llarga durada, entre altres.
Al llarg d’aquest període, el total de la despesa en arts escèniques ha estat de 202.445 euros, dels quals un 45,1% correspon a despeses imputables en espectacles, un 33,2% al personal, i un 21,6% a artistes.
