L’exsecretari de l’Ajuntament de Reus ha declarat que Innova pagava les factures a Carles Manté per «inèrcia» i sense cap documentació, ja que el contracte signat amb la seva empresa CCM Estratègies el 2007, no es van renovar «mai» durant el 2008 i 2009 ni tampoc prorrogar.
En la segona sessió del judici, el testimoni ha afirmat que les contractacions dels dos acusats, Manté i de l’arquitecte Jorge Batesteza, ha assenyalat que Josep Prat, qui va ser director general d’Innova, va autoritzar les contractacions dels dos investigats per l’assessorament de les obres de construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus. També ha dit que van desconsellar l’ampliació de capital de Shirota i que no tenien control de les empreses municipals del holding.
Uns 700 professors s’han manifestat aquest dimecres al matí al centre de Tarragona, en una nova jornada de vaga del sector de l’educació, segons dades facilitades pels Mossos d’Esquadra. En un ambient festiu i reivindicatiu, els docents han sortit de la Rambla Nova i han acabat el recorregut a la plaça de la Font, davant l’ajuntament.
Durant el trajecte han fet una parada davant dels serveis territorials d’Educació, on s’hi han estat una estona cantant i xiulant. Els quatre sindicats convocants -USTEC-STEs, Intersindical, CGT i Professors de Secundària- han expressat que malgrat les nombroses jornades de vaga se senten forts i confien que el Departament «mogui fitxa» i es pugui assolir un acord que considerin satisfactori.
La manifestació de Tarragona s’ha fet en paral·lel a la de Torredembarra, on els docents han tallat l’AP-7. Alexis Auderset, coordinador sindical d’USTEC-STEs, ha defensat la doble convocatòria per «diversificar i donar opcions» als vaguistes, i ha considerat que les dues accions «sumen».
Des de Professors de Secundària, Ricard Massó, també ha valorat positivament el primer moviment de la conselleria, però ha indicat que per aturar el cicle de protestes cal que el Govern «entri en raó».
Menys optimista s’ha mostrat Aida Muntané, d’Intersindical, que ha advertit que si l’acord no és satisfactori les vagues es poden allargar. Així mateix, ha valorat positivament la resposta dels professionals a les convocatòries, que «no afluixen».
A Torredembarra són prop d’un miler els manifestants que cap a les onze del matí han accedit a la via i han tallat primer en sentit Barcelona i més tard en els dos sentits.
Sobre un centenar de treballadors del sector del refinament bloquegen des de les quatre de la matinada l’accés al complex industrial de refinament de Tarragona. Des de fa hores estan fent piquets a l’accés al complex petroquímic nord de Repsol a la Pobla de Mafumet, i talls puntuals a Constantí i al pantalà del Port de Tarragona.
Convocats pel Sindicat de Treballadors del sector (STR), el personal tarragoní se suma a la vaga estatal per exigir la jubilació anticipada per als treballadors als complexos de refinament.
El secretari d’Acció Sindicat d’STR, Toni Carmona, explica que fins fa ben poc es jubilaven als 61 anys en aquest sector, però ara la situació ha canviat i hi ha treballadors de més de 65 anys.
La vaga ha tirat endavant després de la manca d’acord en les darreres converses amb la patronal, amb l’AICE, que asseguren està bloquejant qualsevol negociació real sobre la jubilació anticipada. Els treballadors tarragonins tenen previsió d’allargar les protestes fins aquesta tarda. Carmona assegura que la vaga té una participació de més del 80% a nivell estatal, fora dels serveis mínims.
El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest dimecres la proposta de decret del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena al DOGC. Es tracta d’un tràmit per crear el parc i, d’aquesta manera, s’obre un període de 45 dies per presentar al·legacions. L’espai protegit englobarà 38.900 hectàrees de 22 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. Els objectius de la creació són conservar els valors associats al paisatge de mosaic agrari, així com potenciar el sector primari, l’adaptació als efectes del canvi climàtic i contribuir a fixar la població dels municipis rurals, entre altres.
També es declara la Reserva Natural Parcial dels Motllats, la Reserva Natural Parcial de Plans, i amplia la Reserva Natural Parcial del barranc del Titllar, preexistent, que passa a denominar-se Reserva Natural Parcial del barranc del Tillar-Tossal de la Baltasana. A més, el parc integra dins el seu àmbit el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, la Reserva Natural Parcial del Barranc de la Trinitat i els espais ZEC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 Muntanyes de Prades i Riu Siurana i Planes del Priorat, aquest darrer parcialment.
Pel que fa a la protecció de l’espai, no es permetran les activitats d’extracció de recursos geològics, excepte les que ja estan en actiu. Tampoc es podran fer construccions destinades a l’activitat de càmping i zones d’habitacles, ni aparcaments permanents de caravanes i autocaravanes. Altres qüestions que no es permetran són els camps de golf o pavellons esportius, i els centres d’abocament o emmagatzematge de deixalles i la ramaderia intensiva, entre altres.
El decret també prohibeix la instal·lació de línies elèctriques de tensió superior a 30 kV. Així com les centrals de producció, transformació i distribució d’energia.
Un dels punts que es reforcen després del procés participatiu per crear el parc és la seva gestió, incrementant la presència dels ajuntaments i dels agents del territori a la Junta Rectora. A més, es crearà l’Assemblea d’Alcaldies amb tots els municipis que queden dins el parc i el Consell Científic, que col·laborarà en la gestió de l’espai.
L’hostaleria representa l’11,5% del PIB del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, els subsectors turístics concentren el 22% de les afiliacions a la Seguretat Social, i els comptes de cotització vinculats al turisme representen el 32%. Són les dades de l’estudi sobre el sector turístic que ha fet el catedràtic del departament d’Economia de la URV, Juan Antonio Duro.
La radiografia conclou que el sector turístic «ha estat determinant en la recuperació econòmica» posterior a la pandèmia i que «ha liderat bona part del creixement de l’economia espanyola entre 2022 i 2024». La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) defensa amb aquestes dades que el turisme és un dels principals generadors de talent i ocupació.
Segons les dades, el 20% dels comptes de cotització dels allotjaments turístics tenen més de 50 treballadors i un 4% supera els 250 treballadors. L’equivalència de productivitat d’aquest subsector va passar del 43% al 69% entre 202 i 2023 i les taxes d’inversió són superiors a les de la indústria, tant en actius materials com en intangibles. Pel que fa als salaris, han crescut per sobre de la mitjana espanyola i diversos subsectors turístics tenen salaris base superiors a altres sectors econòmics.
Sobre la demanda hotelera el 64% correspon a establiments d’alta qualitat i el 58% prové de mercats internacionals. L’estada mitjana hotelera i la despesa turística han augmentat.
D’altra banda, també s’està avançant en la desestacionalització, amb pernoctacions en el primer quadrimestre de l’any que creixen un 10% respecte al mateix període de l’any anterior, i es millora en la diversitat de mercats.
El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès Marzal, ha guanyat les eleccions amb una àmplia victòria del 72,19% dels vots, revalidant el càrrec i assegurant la seva continuïtat al capdavant de la institució durant els pròxims sis anys.
Els comicis a la Universitat Rovira i Virgili s’han celebrat de manera electrònica entre el 25 i el 27 de maig, després d’una campanya electoral iniciada el 11 de maig. La participació de la comunitat universitària ha tornat a donar un suport clar a l’actual rector, que s’ha imposat al seu únic rival, Domènec Puig Valls, professor i exvicerrector de la mateixa universitat.
Amb aquest resultat, Pallarès inicia el seu segon mandat consecutiu, que serà també l’últim segons estableix la normativa universitària vigent (LOSU), que limita la reelecció. El rector consolida així una etapa de continuïtat institucional i estabilitat de govern a la universitat.
Doctor en Física i catedràtic de Tecnologia Electrònica, Pallarès reforça el seu lideratge acadèmic i institucional, després d’una trajectòria vinculada a la gestió universitària i a la recerca en sistemes fotònics i semiconductors.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han desarticulat una organització criminal al Camp de Tarragona i Granada que actuava sota una altra trama empresarial dedicada a la venda de productes per al cultiu casolà de marihuana. En realitat, però, subministrava el material necessari per a la instal·lació i manteniment de plantacions de marihuana a gran escala.
El 21 d’abril passat es van fer 13 escorcolls en domicilis i naus industrials, quatre homes van quedar detinguts i dos més investigats. S’ha decretat el cessament de les activitats de les empreses i el bloqueig dels seus comptes bancaris i del seu patrimoni, valorat en uns 800.000 euros. L’entramat tenia una doble comptabilitat per amagar els ingressos il·lícits.
Dels 13 escorcolls, 12 van ser a Tarragona, Torredembarra, Salou i Perafort, i un va ser a Peligros (Granada). Es van decomissar més de 240.000 euros en metàl·lic, dues furgonetes, un turisme i una moto, a més de material tecnològic i altre material d’interès.
Tot i presentar-se com a societats mercantils independents, la investigació ha constatat que totes responien a una única estructura empresarial coordinada, amb recursos logístics, personals i canals de distribució compartits.
El capital de la comptabilitat paral·lela, uns 13 milions d’euros, s’emmagatzemava, es comptabilitzava internament i es redistribuïa entre el mateix entramat d’empreses per fer front a pagaments a proveïdors i despeses personals, així com s’introduïa progressivament al circuit econòmic legal. Durant el període investigat, els comptes bancaris vinculats als principals responsables van registrar moviments de capital per un valor superior als 80 milions d’euros, mentre que l’activitat declarada legalment no arribava als 15 milions.
Els Mossos d’Esquadra van detenir divendres passat un home de 42 anys pel robatori d’una quinzena de trasters als barris tarragonins de Campclar i la Floresta. El dia 4 de maig, un veí el va sorprendre a l’interior del seu traster a la rambla de Ponent de Campclar amb un carro carregat amb objectes de la seva propietat.
El va intentar retenir i van forcejar, caient tots dos a terra i patint lesions lleus el veí. Finalment, el lladre i un altre home amagat que l’acompanyava, van fugir, deixant els objectes. Els Mossos els relacionen amb catorze robatoris anteriors en trasters comunitaris. Després de ser detingut el 22 de maig, l’home, amb 48 antecedents policials, la majoria per delictes contra el patrimoni, ha ingressat a la presó.
Els investigadors van poder relacionar el cas de la rambla de Ponent de Campclar catorze robatoris amb força comesos entre la nit del 21 d’abril i la matinada del 23 d’abril en diversos trasters d’una comunitat de veïns del carrer Riu Ter, al mateix barri. També se’ls atribueix un altre robatori amb força en trasters del carrer del Baró Pierre de Coubertin, al barri de la Floresta. El valor total dels objectes sostrets en aquests fets ascendiria aproximadament a 14.500 euros.
El detingut, que és investigat com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força, un de robatori amb violència i un lleu de lesions, va passar dissabte a disposició del jutge de guàrdia de Tarragona que va ordenar el seu ingrés provisional a la presó sense fiança.
Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona van detenir divendres passat un home de 42 anys com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força, un de robatori amb violència i un lleu de lesions. A més, se’l relaciona amb quinze robatoris amb força més en trasters comunitaris.
El darrer dels fets investigats va tenir lloc el 4 de maig, quan un veí va sorprendre un individu a l’interior del seu traster amb un carro carregat amb diversos objectes de la seva propietat. En intentar retenir-lo, l’home va forcejar amb la víctima per poder fugir. Durant el forcejament, tots dos van caure a terra i el veí va patir lesions lleus.
La investigació continua oberta amb l’objectiu d’identificar una segona persona que hauria participat en els fets i determinar si el detingut podria estar relacionat amb altres robatoris de característiques similars.
El detingut va passar dissabte a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona.
L’Ajuntament de Tarragona ha obert el procés de licitació de les obres per construir l’esperat gimnàs de Sant Pere i Sant Pau, un projecte que també inclou la creació d’una nova zona d’aigües i nous vestidors al complex esportiu municipal del barri. Aquesta actuació, àmpliament reivindicada pels veïns i veïnes, suposa un pas definitiu per a la modernització i ampliació d’unes instal·lacions que s’adaptaran a les darreres normatives vigents.
El projecte arquitectònic, dissenyat sota criteris de modernitat i accessibilitat, inclou la construcció d’un nou edifici de 1.649 metres quadrats que s’ubicarà entre la piscina i el pavelló municipals. L’immoble disposarà d’una planta baixa on es localitzaran els nous vestidors, així com d’un primer pis que allotjarà sales d’activitats, d’entrenament muscular i de rehabilitació. També s’instal·larà un ascensor per garantir la connexió accessible de tot el complex.
D’altra banda, l’espai de la piscina es reordenarà per oferir nous vestidors adaptats i una zona d’aigües completament renovada, equipada amb bany de vapor, sauna i dutxes bitèrmiques. La licitació d’aquestes obres compta amb un pressupost base de 2.498.918,96 euros i el termini de presentació de propostes finalitza el pròxim 1 de juliol, amb un termini d’execució previst de 24 mesos per a la realització de tots els treballs.
El Pride Tarragona 2026 celebrarà el seu tercer any amb una jornada el 13 de juny a la plaça Corsini que combinarà activitats familiars, una marxa reivindicativa amb carrosses, la lectura del manifest i un ampli programa musical amb artistes com Natalia (OT) i el grup Fades, amb l’objectiu de reforçar la diversitat, la igualtat i la lluita contra els discursos d’odi a la ciutat.
L’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales, ha posat en valor la feina de les entitats implicades així com el valor «d’un Pride que ja s’està consolidant a la ciutat».
La programació començarà al matí amb activitats adreçades a entitats LGTBI i famílies, amb propostes com bingos, contacontes i tallers infantils. A la tarda tindrà lloc la marxa reivindicativa, que sortirà des de la Rambla Nova i recorrerà la ciutat amb la participació de carrosses i entitats del territori.
Després de la mobilització es farà la lectura del manifest i el pregó, donant pas a la programació nocturna, amb concerts, actuacions i sessions de DJ vinculades a l’escena drag i musical.
L’Ajuntament de Reus ha tret a licitació les obres per instal·lar tendals a la plaça de la Cultura de la Pau, la primera actuació inclosa dins el nou Pla d’Ombres de la ciutat. El projecte vol millorar el confort climàtic d’aquest espai, especialment a la zona de jocs infantils, en una plaça que actualment no disposa d’arbrat per la presència d’un aparcament subterrani.
L’actuació compta amb un pressupost de prop de 97.000 euros i preveu crear noves zones d’estada i convivència per al veïnat. La proposta contempla un sistema de lones tensades sobre pilars metàl·lics que permetrà generar ombra sense impedir el pas de l’aire ni de la llum. El disseny, inspirat en criteris funcionals i sostenibles vinculats a l’Any Gaudí, forma part de l’estratègia municipal per combatre l’augment de temperatures i l’efecte illa de calor. El Pla d’Ombres també inclou futurs projectes al carrer de Llovera i a la Palma, amb el suport econòmic previst de la Diputació de Tarragona.
L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment el projecte perquè el Parc de Sant Jordi es regui íntegrament amb aigua no potable procedent dels pous Esteller i Miarnau, seguint el model ja aplicat en altres zones verdes de la ciutat. Les obres, impulsades per Aigües de Reus i amb una inversió prevista de 283.000 euros, es duran a terme entre finals d’aquest any i principis de 2027.
L’aigua, no apta per al consum humà per l’alta concentració de nitrats, s’emmagatzemarà en un dipòsit existent i es distribuirà a través d’una xarxa independent de la potable, amb una capacitat màxima de 40.000 metres cúbics per temporada de reg.
Aquest projecte s’emmarca en les polítiques municipals de sostenibilitat i aprofitament dels recursos hídrics propis, alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el Pla d’Acció Municipal 2023-2027. Aigües de Reus ja utilitza aigua no potable per al reg de diversos parcs, horts urbans i espais com Tecnoparc o Mas Iglesias, així com per a la neteja viària i del clavegueram. Aquest model permet reduir el consum d’aigua potable i reforçar una gestió més eficient i sostenible dels recursos disponibles a la ciutat.
