L’Alzheimer és avui la principal malaltia neurodegenerativa. Ara bé, tot i els avenços científics, continua sense tenir cura. Per això, el seu abordatge es basa sobretot en frenar-ne l’evolució.
De fet, en el dia a dia farmacèutic es percep clarament com la malaltia impacta tant els pacients com les seves famílies. En fases inicials, encara hi ha autonomia. Però, progressivament, el pes recau en els cuidadors. Així, la farmàcia esdevé un punt de suport constant.
Pocs medicaments i relativament recents
Un dels elements clau és que els tractaments actuals per a l’Alzheimer són limitats. D’una banda, només hi ha tres o quatre molècules principals. De l’altra, moltes d’elles no fa tant de temps que s’utilitzen de manera generalitzada.
Per exemple, el donepezil, un dels fàrmacs més habituals, es va començar a comercialitzar a finals dels anys noranta i no va arribar a Espanya fins al 2001. Això evidencia que, malgrat que la malaltia fa dècades que s’estudia, els recursos terapèutics són relativament recents.
A més, aquests medicaments no curen. En canvi, el que fan és retardar la progressió dels símptomes. Per tant, l’objectiu és allargar al màxim la qualitat de vida dels pacients.
Investigació activa, però amb molts interrogants
La investigació en Alzheimer és intensa. De fet, actualment hi ha noves molècules en estudi, especialment als Estats Units. Tanmateix, encara no han arribat a Europa. Això genera expectatives, però també incertesa.
El principal problema és que no hi ha una única causa de la malaltia. Per contra, existeixen múltiples factors i mecanismes implicats. En conseqüència, això dificulta el desenvolupament de tractaments efectius i universals.
El repte de conviure amb la malaltia
Més enllà de la investigació i els fàrmacs, l’Alzheimer és també una realitat quotidiana. A les farmàcies, aquesta convivència es fa evident. D’una banda, amb pacients que comencen a mostrar signes de deteriorament. De l’altra, amb familiars que busquen orientació i suport.
A més, hi ha un altre repte clau: l’adherència al tractament. Com que els medicaments no generen una millora, sinò un retardament dels símptomes, alguns pacients poden deixar-los. No obstant això, aquest abandonament pot accelerar l’evolució de la malaltia.
