Tarragona, la capital romana, és avui una ciutat amb un gran patrimoni històric. Tanmateix, fa més de dos mil anys va ser una de les ciutats més importants de l’Imperi Romà a la península Ibèrica. Coneguda com a Tàrraco, va arribar a ser capital de la província Hispania Citerior, fet que la va convertir en un centre polític i administratiu de primer nivell.
L’origen de Tàrraco
L’origen romà de Tarragona es remunta al segle III aC. Concretament, l’any 218 aC, els romans van establir un campament militar durant la Segona Guerra Púnica. A partir d’aquell moment, la ciutat va començar a créixer i a consolidar-se com un enclavament estratègic al Mediterrani.
Amb el pas del temps, Tàrraco es va transformar en una ciutat pròspera. A més, va esdevenir un punt clau per a l’organització i el control del territori.
Capital de la Hispania Citerior
Un dels moments més importants de la seva història va arribar quan Tàrraco va ser designada capital de la província Hispania Citerior. Això significava que des de la ciutat es gestionava una gran part del territori peninsular sota domini romà.
De fet, diversos emperadors van residir-hi temporalment. Entre ells destaca l’emperador August, que va establir la seva residència a Tàrraco durant un període clau. Aquest fet va reforçar encara més la importància política de la ciutat.
Un llegat que encara és visible
Avui dia, Tarragona conserva nombrosos vestigis d’aquella època. El seu conjunt arqueològic inclou monuments com l’amfiteatre, el circ o les muralles, que testimonien la seva rellevància dins l’Imperi Romà.
Per aquest motiu, l’any 2000 el conjunt arqueològic de Tàrraco va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquest reconeixement posa en valor la importància històrica de la ciutat.
