La Setmana Santa ja és a la cantonada i, amb ella, arriba una de les tradicions més estimades, la mona de Pasqua. A Catalunya, aquest dolç és molt més que unes postres. És un símbol de celebració, família i cultura popular que es manté viu any rere any coincidint amb el Diumenge de Pasqua.
Quin és l’origen de la mona de Pasqua?
La mona té una llarga història que es remunta a l’època medieval. En aquell moment, era habitual que els aprenents oferissin un present al seu mestre en acabar la Quaresma. El nom prové de l’àrab munna, que significa “provisió de la boca” o “regal en espècie”.
Amb el pas del temps, la tradició va evolucionar. A Catalunya, es va consolidar el costum que els padrins regalessin la mona als seus fillols el Diumenge de Pasqua, convertint aquest gest en una mostra d’afecte i un element central de la celebració familiar.
De pastís senzill a obra d’art
Antigament, la mona era un pastís simple, sovint decorat amb ous durs. El nombre d’ous acostumava a coincidir amb l’edat de l’infant, fins a un màxim de dotze. Amb els anys, els ous de xocolata van anar substituint els ous tradicionals i la decoració es va fer cada vegada més elaborada.
Avui dia, les mones són autèntiques creacions de pastisseria. Figures de xocolata, personatges populars i dissenys innovadors converteixen aquest dolç en una peça central de la festa.
Una tradició ben viva a Tarragona i al Camp
A Tarragona i als municipis del Camp, les pastisseries es preparen durant setmanes per afrontar una de les èpoques més importants de l’any. La mona continua sent un element imprescindible de la Pasqua, i cada any milers de famílies mantenen el costum de reunir-se per compartir-la.
