Les teories de la conspiració continuen guanyant presència en la societat actual, especialment impulsades per les xarxes socials i la sobreinformació. Així ho ha explicat el criminòleg Jordi Palau a ‘Carrer Major’, on ha analitzat aquest fenomen des d’una perspectiva crítica però també reflexiva.
Un dels exemples més coneguts és la teoria que nega l’arribada de l’home a la Lluna, segons la qual el cineasta Stanley Kubrick hauria enregistrat l’escena en un plató. Tot i les evidències científiques, aquestes narratives continuen circulant i generant debat.
Altres teories, com la dels chemtrails —que assegura que els avions dispersen substàncies per modificar el comportament de la població—, també mantenen seguidors, malgrat que la comunitat científica les atribueix simplement a la condensació del vapor d’aigua.
Palau destaca que la desconfiança creixent cap a les institucions i la sensació que “ens poden haver enganyat abans” afavoreixen que moltes persones acabin donant credibilitat a aquestes idees. En aquest sentit, també s’ha referit a l’auge del moviment antivacunes després de la pandèmia de la COVID-19, així com a la persistència de creences com el terraplanisme, fins i tot en plena era de l’exploració espacial.
El criminòleg també ha abordat teories més extremes, com la dels reptilians, que sosté que una civilització alienígena hauria creat la humanitat i continuaria governant-la des de l’ombra.
Segons Palau, no existeix un perfil únic de persona que cregui en aquestes teories. Tant persones amb alta formació com altres amb menys accés a la informació poden caure en aquests relats, especialment en un context de saturació informativa on es fa difícil distingir entre veritat i desinformació.
Finalment, ha assenyalat el paper clau de les xarxes socials, on qualsevol missatge pot esdevenir viral i arribar a milions de persones en qüestió de minuts. “Abans, una idea es quedava en un bar de poble; avui pot fer la volta al món”, ha resumit.
