El Nàstic va plantar cara al Sabadell, líder de la Primera Federació, en l’estrena de Pablo Alfaro a la banqueta grana. I ho va fer fins al punt que es va merèixer endur-se la victòria, però la falta d’encert en atac va acabar culminant en l’empat a zero final.
No hi va haver massa revolució a l’onze inicial pel que fa a noms, únicament amb l’entrada de Pau Martínez, però sí en la disposició sobre el terreny de joc. Tot i això, el Nàstic va sortir amb el nivell i la intensitat que demanaven el partit i va sotmetre al Sabadell durant molts minuts. Cedric va tenir la oportunitat més clara del partit amb un xut al pal, mentre Fuoli va aparèixer en diverses ocasions per negar el gol a l’equip grana.
Alfaro volia un equip guerrer i que no perdés la intensitat en cap moment i així va ser. El Sabadell es va apropar als dominis de Rebollo en comptades ocasions fins al punt de conformar-se amb l’empat quan encara quedaven molts minuts per davant. Era el moment del Nàstic, però aquesta vegada va faltar encert de cara a gol per sumar una victòria que hagués capgirat encara més el guió. Tot i el punt, aquest Nàstic sembla que per fi li ha recuperat el pols a la competició i ho ha fet quan la urgència era més gran.
Després del partit, Pablo Alfaro va destacar el regust agredolç que li deixava l’empat a zero.
A falta de conèixer els resultats de la resta de la jornada, el Nàstic surt provisionalment dels llocs de descens, però a diferència d’altres dies, això sembla ser el “menys” important i el que realment agafa més valor són les sensacions que va deixar l’equip davant un dels rivals més complicats de la categoria.
