Si has passejat darrerament pels carrers de la Part Alta, el Serrallo o el centre de Tarragona, és molt probable que un reflex daurat als teus peus t’hagi cridat l’atenció. No són simples ornaments ni reparacions de la via pública. Són les Stolpersteine, unes petites plaques de llautó que han començat a aparèixer davant de diversos portals de la ciutat. Però, què signifiquen realment i per què n’hi ha cada vegada més?
“Pedres per ensopegar” amb la memòria
La paraula Stolpersteine prové de l’alemany i significa “pedres que ens fan ensopegar”. L’objectiu de l’artista Gunter Demnig, creador del projecte, no és que caiguem físicament, sinó que la nostra mirada s’aturi. Cada placa marca la darrera residència on una persona va viure en llibertat abans de ser deportada pels nazis. A Tarragona, aquestes “pedres de la memòria” recorden majoritàriament republicans que, després de l’exili, van acabar als camps de concentració de Mauthausen o Gusen.
Tarragona: Una ciutat compromesa amb el record
A la nostra ciutat ja s’han instal·lat més d’una vintena d’aquestes plaques. Noms com el de Bonifaci de la Fuente, a la Via de l’Imperi Romà, o Josep Alió, al carrer de la Nau, tornen a estar presents en el dia a dia dels tarragonins. Col·locar-les davant de la porta de casa seva és una manera de retornar-los la identitat que el règim nazi els va voler prendre, convertint-los en números.
Un museu a l’aire lliure
Aquesta iniciativa ha convertit Tarragona en un museu de memòria democràtica a l’aire lliure. Cada vegada que algú s’ajup a llegir una d’aquestes plaques, està fent un acte de justícia històrica.
