Situat entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa a Tarragona, el Preventori de la Savinosa és un complex d’edificis amb una història marcada per diverses etapes, des de la seva creació com a centre sanitari fins al seu estat actual d’abandó. El seu origen remunta a l’any 1928, quan es va començar la seva construcció sota el disseny de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler. Inaugurat el 1932, va tenir una funció social i sanitària que va canviar al llarg dels anys.
Un centre sanitari per a nens
Inicialment, el Preventori de la Savinosa va funcionar com a preventori antituberculós per a nens des de la seva obertura fins a 1936. Durant aquesta etapa, es va convertir en un refugi per a infants afectats per la tuberculosi, oferint-los un espai per a la cura i el tractament de la malaltia, que en aquell temps representava una greu amenaça per a la salut pública.
Un hospital de guerra durant la Batalla de l’Ebre
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el complex va ser convertit en hospital de sang per atendre els ferits del bàndol republicà que havien participat a la Batalla de l’Ebre l’any 1936. Aquesta etapa va ser una de les més tràgiques de la seva història, ja que va ser testimoni de les conseqüències del conflicte bèl·lic sobre la població civil i militar.
Etapes posteriors i ús com a refugi
Després de la guerra, el Preventori va tornar a la seva funció original com a centre per al tractament de la tuberculosi fins a l’any 1967. A partir de llavors, el complex va ser destinat a refugi per a persones en emergències. A finals de la dècada de 1960, va acollir a nens de València afectats per les inundacions i, més endavant, a persones que havien perdut les seves llars a causa del desbordament del Riu Francolí durant la dècada de 1970.
Actualment es troba en estat de desús
El 1976, el complex va ser finalment tancat i des de llavors ha restat en un estat de desús. Tot i que el Preventori de la Savinosa és un element històric de la ciutat de Tarragona, la seva degradació actual amaga una gran part d’aquesta història, que continua sent un testimoni de l’evolució sanitària, social i bèl·lica del segle XX.
