Menjar 12 raïms la nit de Cap d’Any és un dels rituals més arrelats a casa nostra. Davant del rellotge i amb les campanades de fons, milions de persones acomiaden l’any amb aquest gest tan senzill com simbòlic. Però, d’on surt aquesta tradició?
Una collita excepcional que va marcar una tradició
Una de les teories més acceptades situa l’origen del costum a principis del segle XX, concretament l’any 1909. Aquell any, diverses zones productores, especialment al País Valencià, van viure una collita de raïm extraordinàriament abundant, molt superior a la demanda habitual. Davant l’excedent, els productors van buscar una manera d’impulsar el consum del producte i evitar pèrdues econòmiques.
Va ser aleshores quan es va començar a popularitzar la idea de menjar dotze grans de raïm la nit del 31 de desembre, associant cada gra a la sort d’un mes de l’any. Tot i això, el costum no va sorgir del no-res. A finals del segle XIX, les classes benestants ja celebraven l’entrada de l’any nou amb raïm i cava, seguint modes europees. El que va canviar a partir de 1909 va ser la generalització del ritual entre tota la població.
Dotze raïms, dotze mesos
El nombre de raïms no és casual. Cada gra simbolitza un dels dotze mesos de l’any, i menjar-los al ritme de les campanades representa el desig que cadascun d’aquests mesos vingui carregat de bona sort. Si algun raïm és especialment àcid o costa d’empassar, la tradició diu que aquell mes pot portar algun repte.
Un ritual col·lectiu
Amb el pas dels anys, la retransmissió radiofònica i televisiva de les campanades va consolidar el costum, convertint-lo en un moment compartit que uneix famílies i generacions.
Tradició viva
Avui, els 12 raïms continuen sent un símbol d’esperança i de nou començament. Un ritual nascut d’una necessitat concreta que s’ha convertit en una de les imatges més icòniques del Cap d’Any.
